És el disc més mestís de la banda, on experimenten amb ritmes com el calypso y un Reggae-Ska cada cop més jamaicà i menys “europeitzat”. La formació es consolida i això es veu reflectit al sò, temes molt enèrgics i rics a la composició, lletres més serioses i crítiques contra el poder i la realitat que ens envolta. “Ruedan las cabezas”,”Ska friends”, “Jamaica Sun”, “ Hi ha qui menja” son alguns dels temes més significatius d’aquest treball.